Què és Espadàniques?

dimarts, 19 de juliol de 2016

El lèxic del suro en el 'Diccionari normatiu valencià' (AVL)

per Òscar Pérez Silvestre
Filòleg, investigador i escriptor

ESPADÀNIQUES vol agrair a l'autor la cessió d'este treball inèdit per al blog. 






L'inici de l'estiu marca també el començament de les labors de pelar el suro a la serra d'Espadà. És un treball pesat perquè la majoria de les sureres es troben en zones d'accés complicat a les quals només es pot arribar directament a peu i, en el millor dels casos, amb l'auxili d'alguna cavalleria o d'un vehicle que cal deixar aparcat en la pista més pròxima. Depenent de les circumstàncies climatològiques de l'any, el suro es despega millor o pitjor si la saba ha pujat a temps...


El lèxic del suro té una bona part que és privativa de l'ofici, però també moltes altres que són compartides per altres branques del saber o del lèxic comú. Per això, ací només esmentarem les que el Diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua tipifica amb la marca temàtica "SURO", però n'hi ha més, moltes més que ens parlen de tots els processos de transformació del suro des que és arrancat a la muntanya fins que arriba a les nostres cases convertit en diversos productes derivats. En una altra ocasió vam tractar sobre el lèxic dels faedors de vasos o ruscos, que podeu llegir també ací.


Si vos interessa, des de principis del segle XX hi ha estudis lèxics sobre esta matèria. En coneixem almenys un parell, de monogràfics: el de Rainer Marx (1914) i el de Mn. Griera (1925, reeditat en 1983), publicats en revistes especialitzades de dialectologia. Algunes de les imatges que reproduïm provenen de l'estudi de Marx, de difícil accés. A més, cal tindre en compte l'omnipresent DCVB i el treball ja exhaurit El món del suro de Santiago Hernández ("Quaderns de la Revista de Girona", 1987).






Hi ha oficis que es perden o es queden en un estat residual, i amb això desapareixen paraules i una part de la nostra cultura. Conéixer-les i identificar-les no frenarà possiblement els processos històrics, però ens pot ajudar a estimar i a arrelar-nos al nostre territori.






ANDANADA
4.
f. SURO Filada de pannes de suro apilades l'una sobre l'altra, una vegada arrancades de la surera.

ARRUSQUERAR

v. tr. SURO Disposar en files (el suro tret del bosc).

ASSAONAT
8.
adj. SURO Que està fet (el suro).

AVELLANA
2.
f. SURO Concreció llenyosa, de la mida d'una avellana, produïda per la suberització irregular a causa d'un brot avortat en les sureres.

BOIXET
4.
m. SURO Tap de mides més reduïdes que les que podia tindre i el carrac permetia, per falta d'habilitat de l'operari.

BORN
3.
m. SURO Panna que comença a formar-se en la soca d'una surera.

BORNÓS
adj. SURO Que està (el suro) mal format.


BRETA

f. SURO Tap bisellat.

CAMISA
9.
f. SURO Capa de corfa entre el suro i la fusta de la soca.

CAPEJADOR
m. SURO Operari que estava encarregat de capejar el suro.


CAPEJAR
v. tr. SURO Tallar l'extrem (d'una peça de suro) per a determinar-ne la qualitat.


CAPIAMPLE
m. SURO Peça rectangular més ampla d'un cap que de l'altre, d'entre les que es trauen d'una panna o d'una post.


CAPS-I-PUNTES

m. pl. SURO Retalls aprofitables que queden de treballar les pannes i les peces de suro.


Fent carracs


CARRAC
m. SURO Prisma rectangular que es talla de la llesca de suro per a fabricar-ne taps.


CARRADOR

m. i f. PROF./SURO Persona que llesca la panna de suro i n'extrau el carrac.

CARRAR
1.
v. tr. SURO Traure els carracs (de les llesques de suro).
2.
v. intr. SURO Fer carracs.





CLOVA
2.
f. SURO Part exterior i llenyosa del suro.

CULASSA

f. SURO Part d'una panna de suro que, en l'arbre, era la més pròxima a terra.

ENCAMISADA

f. SURO Acció o efecte d'escamisar.

ENCAMISAR

v. tr. SURO Arrancar un tros de la camisa al pelar (un suro).

ESCAMISAT
m. SURO Part de l'escorpit o la camisa que s'arranca involuntàriament quan es pela el suro i que deixa la fusta al descobert.


ESCAPÇA
2.
f. SURO Base del tap.

ESCORPIT

m. SURO Capa de la corfa d'una surera compresa entre el suro i la fusta.

ESPELAGRINAR
v. tr. SURO Pelar per primera vegada (una surera) llevant-ne el pelagrí.


ESQUERD
m. SURO Incisió longitudinal feta en l'arbre després de traure el suro per a evitar que el nou suro es bade massa i per a facilitar la pela.


GENIVA
3.
f. SURO Regruix que es forma en la soca d'una surera, al llarg del tall que queda de dalt a baix quan es pela, i que servix per a facilitar la pelada següent.

GENIVAL

f. SURO Geniva d'una surera.

LLEPIA
f. SURO Tros molt xicotet que es trau d'una peça de suro a fi de dissimular-ne algun defecte.


Llescant suro


LLESCA
3.
f. SURO Peça de suro tallada a la mida apropiada per a fer-ne carracs o taps.

LLESCAR
2.
v. tr. SURO Tallar transversalment les pannes en llesques d'una amplària igual a la que hagen de tindre els taps.

LLEVADOR
10.
m. i f. PROF./SURO Persona que arranca el suro de la surera.

LLEVAIRE
m. PROF./SURO Llevador 10.





MATXOT
m. SURO Suro de la primera pela després de traure el pelagrí.


OBERTA
2.
f. SURO Incisió de dalt a baix per a poder pelar el suro.

PANNA
6.
f. SURO Tros de suro, de forma quadrangular, que s'arranca de la surera quan es pela.

PEDAÇ
3.
m. SURO Tros de pela de suro que, per falta de saba, queda apegat a la soca, quan es pela la surera.

PELAGRÍ

m. SURO Primer suro que dóna la surera quan no ha sigut pelada mai.

QUILMES
m. pl. SURO Tap de suro d'una longitud entre 38 i 40 mil·límetres i d'un diàmetre entre 25 i 27 mil·límetres.


RASCLETA
f. SURO Aixa menuda, de tall ample i encorbat, que s'utilitza per a toscar el suro.


RASSA
2.
m. SURO. Carrac.

RODALANYA
2.
f. SURO Rodanxa de suro amb un forat central, utilitzada, entre altres coses, per a fer surar les xàrcies i per a aprendre a nadar.

3.
f. SURO Tap, més ample que llarg, que servix per a tapar pots o altres recipients de boca gran.


RODELLA
4.
f. SURO Peça redona de suro de poca grossària que s'apega en la base del tap de xampany.

RUSCA
1.
f. SURO Corfa de la surera no treballada.

RUSCALL

m. SURO Tros de suro roín que es trau de les pannes.

RUSQUER
1.
m. SURO Muntó o pila quadrangular de rusques de suro.

2.
m. APIC./SURO Peça de suro que té forma cilíndrica i servix de buc d'abelles.




SUREDA

f. BOT. Lloc poblat de sureres.

SURER/A
1.
m. BOT. Surera.

2.
adj. SURO Del suro o que hi té relació. Indústria surera.

SURO
1.
m. BOT./SURO Part exterior de la corfa d'alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger, porós i impregnat de suberina, la qual li conferix impermeabilitat, que protegix els troncs, les branques i les arrels grosses.

3.
m. BOT. Súber.

4.
m. BOT. Surera.

5.
m. Tros de suro, especialment surada dels ormejos.

7.
m. Tap fet de suro.

Pelagrí i matxot


TOSCA
3.
f. SURO Corfa seca del suro.

TOSCATGE
m. SURO Operació que consistix a traure la tosca del suro.


XISCADA

f. SURO Acció o efecte de xisquejar.

XISQUEJAR

v. tr. SURO Traure, amb un instrument tallant, llepies (d'un tros de suro, d'un tap).






dijous, 14 de juliol de 2016

La volteta

per Josep Lluís Abad i Bueno 
espaiclaudator.blogspot.com
elpenjoll.blogspot.com
www.elpontdeleslletres.cat
 
@llumdelsmots
  
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'escriptor este original amb què ens obsequia.




Hem arribat a Aín i les cigales encara canten mentre s’apaga el capvespre.
Hem pujat de l’infern de la Plana al paradís dels vents, però també de les mosques, mosquetes i mosquits emprenyadors.
Amb les potetes, Jana intenta treure-se-les dels ulls color de mel.
Cada tres o quatre passes es grata la cara i el musell davant d’un núvol, i missió que sap impossible d’espantar. Assumida, ella ho pateix.
Caminar per sobre la catifa d’or té aquest petit preu.
A més del zumzeig d’abellots i moscardes, hi ha una remor d’aigua del rierol incansable. Jana camina per un terra sec, però tou: s’ha gitat i panteixa.
La llum va fonent-se mentre abraça els ocells i alguns pica-soques que, amb cadència monòtona, encara treballen.
Jana obre les sendes sempre per davant; i és xiular-li i s’atura i es gira; amb la mirada diu:
- Príncep, que no saps que tots aquests camins els tenim cartografiats al cor?
Entre penombres, però amb somriures, respirem encara la xafogor.

7/07/2016


dilluns, 4 de juliol de 2016

Primer dissabte d'estiu, 2016

per Josep Lluís Abad i Bueno 
espaiclaudator.blogspot.com
elpenjoll.blogspot.com
www.elpontdeleslletres.cat
 
@llumdelsmots
  
ESPADÀNIQUES vol agrair a l'escriptor este original amb què ens obsequia.




He desenllaçat Jana i pel terra sec de pols roja corre camí del molí i els tolls d’aigua fresca on es banyarà.
Ingressem a poc a poc en la serralada d’Espadà i amb el seu musell tot ho escaneja: excrements de rabosa, de porc senglar, les sargantanes que sobre les pedres accepten la primerenca benedicció del sol.
I, si sóc jo qui m’ature per escriure allò que us narre, ella també ho fa sota l’ombra d’una surera, les flors de la qual li fan un bell matalàs.
Si mamprenc la marxa, aixeca el cul i mossega la pinya abans que jo m’acoste. Té un sentit primari del joc i de la propietat.
Les fulles més velles i eixutes de les sureres plouen a terra; mentrimentres, un ventall suprem de melodies ocellaires ens acompanyen pas a pas.
Ens ha arribat l’estiu Jana -li dic- i amb panteix cerca qualsevol animaló que es moga entre les botges i els matolls.
Són les 9.36 d’hora solar i l’astre rei ja arranca de la pell petits filets de suor fina. Mentre Jana s’eixuga i camí del poble, escoltem els crits propers dels primers xiquets a la bassa, que és nostra piscina. Un agradable ventijol ens acarona.
Si la vida és tan complexa com una partida d’escacs, l’estiu, precís i fort com una pedra dura, se’ns ha enrocat.