Què és Espadàniques?

dilluns, 16 de febrer de 2015

Espadànics als camps de concentració nazis

per Lara Cardona Fernández
Historiadora i autora del blog Memòria Almenara
Twitter: @larmari

ESPADÀNIQUES vol agrair a l’autora la cessió d’este treball, fet expressament per al blog amb motiu dels 9 mesos d’existència.


Soldats i civils republicans exiliats que van creuar la frontera després de la victòria de Franco,
transferits d'un camp de refugiats a un altre, d'Argelès-sur-Mer i Le Barcarès (França), març de 1939.
(Extret de La maleta mexicana, Robert Capa). Agència Magnum Photos


Sempre que sentim parlar o llegim sobre els camps de concentració nazis ens vénen a la memòria les imatges de jueus famolencs i morts al camp d’Auschwitz. En canvi, quasi ningú coneix l’infern dels republicans espanyols deportats a Mauthausen-Gusen, Dachau o Buchenwald. La seua història no és diferent de la d’altres col·lectius enemics del règim nazi als quals es volia exterminar. Però, on comença, realment, la terrible història d’aquestos veïns dels nostres pobles?

La conquesta de Catalunya per part de les tropes nacionals obligà a mig milió d’espanyols a creuar la frontera francesa durant els mesos de gener i febrer de 1939. Per a la majoria dels refugiats a França fou un enorme desencís comprovar les pèssimes condicions que van haver de patir. Argelès sur Mer, Saint-Cyprien, Gurs o Septfonds van ser algunes de les destinacions de milers d’espanyols que deixaven enrere el seu país: eren els vençuts, i així van ser tractats, sense gens ni mica de commiseració, tancats darrere d’enfilats i estacades. En passar uns mesos, molts d’ells van decidir tornar a Espanya, altres van posar rumb a Mèxic, alguns van optar per diversos països de Sud-amèrica, i no van faltar els qui es van traslladar a la Unió Soviètica. Però malgrat això, arribada la tardor del 39, encara quedaven més de 200.000 espanyols en territori francés. La seua situació va empitjorar encara més quan el govern francés va advertir la imminent arribada del perill nazi. Així, als homes se’ls va oferir la possibilitat de passar a formar part de la Legió Estrangera o bé dels Batallons de Marxa, una mena d’exèrcit auxiliar. No obstant això, la major part dels membres de l’exèrcit republicà refugiats a França van optar per una tercera via: les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Més de 10.000 d’aquestos espanyols van ser destinats a llocs propers a la línia Maginot i del mur de l’Atlàntic. Al principi, per realitzar tasques de suport, i sense armes. Finalment, i davant la proximitat dels alemanys, van tornar a les armes. D’aquesta manera, els espanyols que havien lluitat contra Franco s’enfrontaven ara a la gran ofensiva de l’Alemanya de Hitler.



Argeles-sur-Mer.  Març de 1939. Escenes quotidianes dels soldats republicans i civils
al camp d'internament per als refugiats espanyols.
(A partir de La maleta mexicana, Robert Capa). Agència Magnum Photos




A mitjan de 1940, l’avanç meteòric de les tropes nazis a causa de la Blitzkrieg (guerra rellamp) havia trencat la línia defensiva francesa, i com a resultat d’això milers d’espanyols van caure presoners de la Wehrmacht. La seua pròxima destinació serien els stalag, els camps alemanys de concentració de presoners. Els espanyols allà internats van vestir l’uniforme francés i van ser tractats inicialment com a presoners de guerra. Les coses empitjoraren encara més amb la intervenció de la Gestapo, que va dur a terme un registre detallat dels presos espanyols, als quals va denominar rot spanien (‘rojos espanyols’), desposseint-los de la seua condició de presoners de guerra. Aquells presoners van ser oblidats per totes les parts i considerats apàtrides, condemnat-los a un destí encara més tràgic. Als diferents stalags, els alemanys començaren a fer formar els espanyols i a pujar-los a trens sense destinació coneguda. En entrar als vagons del tren deixaren de ser presoners de guerra i es convertiren en números.


Una altra manera d’arribar als camps de concentració era haver estat detingut com a membre de la Resistència, i, sense dubte, la més tràgica de totes fou la dels homes, dones i xiquets refugiats a la ciutat francesa d’Angulema, que van formar part del Comboi dels 927.

El futur que els esperava depenia molt del camp en què foren internats. Quan es tracta el tema dels espanyols als camps nazis, els estudis solen centrar-se en el camp de Mauthausen-Gusen. Això és perfectament lògic si es té en compte que la quantitat d’espanyols que van passar pel camp austríac és clarament superior a la de cap altre camp nazi, com Buchenwald o Dachau.


Mapa dels diferents stalags. Revista The War Illustrated, 31 de gener de 1941.

El 8 d’agost de 1938, cinc mesos després de l’Anschluss –l’annexió d’Àustria al III Reich–, van arribar els primers presoners a Mauthausen, un camp de categoria III, per a individus perillosos incapaços de recuperar, d’extermini per mitjà del treball. A l’hora de triar el lloc va ser decisiva la seua ubicació als voltants d’una pedrera de granit, com també va passar amb el camp annex de Gusen el 1940. Els presoners van ser utilitzats en els primers moments en la construcció del camp i van treballar per a l’empresa propietat de les SS: Deutsche Erd-und Steinwerke GmbH (DEST) en la producció de materials per a les obres monumentals i de prestigi de l’Alemanya nacionalsocialista. A partir de 1942-1943, com en tots els camps de concentració, els presos van ser emprats de forma creixent en treballs per a la indústria bèl·lica. Com a resultat es van crear nombrosos subcamps i va créixer fortament el nombre de presoners. Des de l’obertura del camp a l’agost de 1938 fins a l’alliberament per l’exèrcit dels Estats Units al maig de 1945, al voltant de 200.000 persones van ser deportades a Mauthausen.



Construcció del mur que envoltava el camp de Mauthausen.
Fotografia revelada per Francesc Boix 

En entrar a Mauthausen eren rebuts pel comandant amb les següents paraules: «Heu entrat per la porta i eixireu pel fum de la xemeneia». Milers de presoners van ser colpejats, abatuts a trets, assassinats mitjançant injeccions de benzina al cor, per congelació en el transcurs dels banys de la mort... Almenys 10.200 presos del camp de concentració van ser assassinats mitjançant gas letal a la cambra de gas del camp central, en el camp de Gusen, a les instal·lacions del castell de Hartheim o bé en un vehicle adaptat per a això que realitzava el trajecte entre Mauthausen i Gusen. La majoria dels presos van morir com a conseqüència de l’explotació de la seua força de treball, duta a terme sense escrúpols i acompanyada de maltractaments a les pedreres com la de Kastenhof, així com unes racions alimentàries insuficients, una vestimenta deficient i la manca d’atencions mèdiques. Només els qui eren destinats a treballs interns com a oficinistes, perruquers, cuiners, fusters, obrers... o a treballs externs a les cases o a les granges de les SS tindrien alguna possibilitat de sobreviure, com és el cas d’alguns casos de nascuts als pobles de la serra d’Espadà. En total, van perdre la vida uns 100.000 presos a Mauthausen, Gusen i els seus subcamps, dels quals prop de 5.000 eren espanyols. D’ací la frase encunyada de «Cada pedra de Mauthausen representa la vida d’un espanyol».

Fotografia de la Todesstiege, l'escala de la mort. Pedrera de Kastenhof, estiu de 1941

Un total de 118 expedicions amb presoners espanyols arribaren a Mauthausen, i dues terceres parts d’aquestos homes foren destinats a Gusen. D’entre els deportats a Mauthausen trobem dotze veïns de municipis de la serra d’Espadà i la seua àrea d’influència, com Almenara o Soneja, que arriben majoritàriament en dos combois: el del 13 de desembre de 1940 i el del 27 de gener de 1941. Això ens dóna a entendre que s’allistaren en les mateixes companyies i foren detinguts al mateix temps i al mateix lloc.

Els del dia 13 de desembre: Sebastián Moliner Pradas i Pascual Sornis (Soriano, segons altres fonts) Pérez, veïns d’Ayódar; Jaime Nuña Muria d’Azuébar, i Manuel Alfonso Ortells d’Onda provenien de l’stalag V-D d’Estrasburg (districte militar V Stuttgart), a Alsàcia. En aquesta expedició foren matriculats a les oficines del camps 846 espanyols, dels quals 557 moriren; només Manuel Alfonso sobreviurà gràcies al seu treball com a dibuixant a les oficines del camp junt a arquitectes i enginyers.

El 25 de gener de 1941, en la 17ª expedició arriba Pelegrín Aguilar Bru, d’Alfondeguilla, juntament amb 775 republicans dels quals no en sobrevisqueren 583, Pelegrín entre ells. 


Els del dia 27 de gener: els germans José i Vicente Ballester Gómez d’Eslida, Joaquín Dobón Aguilera i José Guinot Moliner d’Onda procedien de l’stalag XI-B de Fallingbostel (districte militar XI Hannover), a Oerbke (Baixa Saxònia). És la major expedició de les que arriben al camp, un total de 1.478 homes, dels quals en moriren 1.146. José Ballester va ser gasejat al castell de Hartheim, la resta assassinats a Gusen; només Vicente Ballester sobreviurà; per sort, formava part del Lambrecht Kommando situat al poble de Saint-Lambrecht a Estiria on treballaven, en millors condicions, uns 80 deportats a les granges i explotacions agrícoles de les SS. 

Amb l’expedició número 21, el 3 de març de 1941, arriba José Bonet Navarro de Montanejos amb altres 254 homes des de l’stalag X-B de Sandbostel (districte militar X Hamburg); va morir a Gusen nou mesos més tard.

Dins de l’expedició número 22, el 3 d’abril de 1941, arriben al camp José María Sáez Melchor, nascut a Almenara, i Agapito Martín Romaní de Soneja, deportats des de l’stalag XII-D a Trier/Trèves (districte militar XII Wiesbaden), a la frontera entre Luxemburg i Alemanya. Vénen amb ells 357 compatriotes, dels quals en moriran 189; tots dos aconseguiren sobreviure.


Expresoners espanyols supervivents de Mauthausen a la porta del camp el dia de l'alliberament, 5 de maig de 1945


Deportats a Mauthausen



Dades personals
Stalag o presó
Deportació
Última destinació

Nom
Data de naixement
Lloc
Nº presoner
Data
Camp
Nº de matrícula
Estat
Data
ALFONDEGUILLA
AGUILAR BRU,
Pelegrin
19/12/1890
XII-D (Trier)
56803
25/01/1941
Mauthausen
4096
Mort a Gusen
07/09/1941
ALMENARA
SÁEZ MELCHOR,
José María
27/10/1920
XII-D (Trier)

03/04/1941
Mauthausen
4376
Alliberat
05/05/1945
AYÓDAR
MOLINER PRADAS,
Sebastián
30/11/1895
V-D (Estrasburg)
3220
13/12/1940
Mauthausen
5026
Mort a Gusen
22/07/1941
SORNIS (SORIANO) PÉREZ,
Pascual
12/06/1918
V-D (Estrasburg)
2802
13/12/1940
Mauthausen
5302
Mort a Mauthausen
07/02/1944
AZUÉBAR
NUÑA MURIA, Jaime
04/04/1908
V-D (Estrasburg)
2733
13/12/1940
Mauthausen
5078
Mort a Gusen
11/02/1942
ESLIDA
BALLESTER GÓMEZ,
José
04/03/1919
XI-B (Fallingbostel)
87753
27/01/1941
Mauthausen
5828
Mort gasejat al castell de Hartheim
16/10/1942
BALLESTER GÓMEZ, Vicente
08/09/1913
XI-B (Fallingbostel)
87593
27/01/1941
MauthausenLK1
5829
Alliberat
05/05/1945
ONDA
ALFONSO ORTELLS,
Manuel
20/09/1918
V-D (Estrasburg)

13/12/1940
Mauthausen
4564
Alliberat
05/05/1945
DOBÓN AGUILERA,
Joaquín
09/09/1910
XI-B (Fallingbostel)
87663
27/01/1941
Mauthausen
5891
Mort a Gusen
23/11/1941
GUINOT MOLINER,
José
15/11/1921
XI-B (Fallingbostel)
87593
27/01/1941
Mauthausen
6350
Mort a Gusen
29/11/1941
MONTANEJOS
BONET NAVARRO, José
03/12/1899
X-B (Sandbostel)
64652
03/03/1941
Mauthausen
3228
Mort a Gusen
20/12/1941
SONEJA
MARTÍN ROMANÍ, Agapito
10/09/1916
XII-D (Trier)

03/04/1941
Mauthausen
4183
Alliberat
05/05/1945
Nota 1. LK (Lambrecht Kommando). Aquest kommando pertanyia al Kl de Mauthausen, i estava situat al poble de Saint-Lambrecht a Estiria. Hi treballaven uns 80 deportats a les granges i explotacions agrícoles de les SS.


El camp de concentració per a presoners polítics de Dachau, una menuda ciutat als afores de Munic, va començar la seua construcció sobre una fàbrica de municions abandonada el 22 de març de 1933, unes setmanes després que Adolf Hitler fóra nomenat Canceller del Reich. Aquest camp va servir de model per als posteriors camps de concentració i més tard va ser l’«escola de violència» dels homes de les SS. Era considerat de categoria I per a individus menys perillosos i que podien recuperar-se per al III Reich. En un primer moment, va albergar comunistes alemanys, socialdemòcrates i opositors polítics. Amb el temps, els seus barracons van acollir altres col·lectius que els nazis consideraven indesitjables com els gitanos, els homosexuals, els jueus o els sacerdots que mostraven el seu rebuig al nacionalsocialisme. Durant els dotze anys de la seua existència, més de 200.000 persones procedents de tot Europa van ser empresonades ací i en els nombrosos camps secundaris. Van ser assassinats 41.500 presoners. El 29 abril 1945 les tropes nord-americanes van alliberar els supervivents, dels quals 260 eren espanyols.


Antiga fàbrica de municions sobre la qual s'instal·là el camp de Dachau. 1933

Porta d'entrada a Dachau amb la inscripció «Arbeit macht frei» (‘El treball allibera’)


Deportats a Dachau


Dades personals
Stalag o presó
Deportació
Última destinació

Nom
Data de naixement
Lloc
Nº presoner
Data
Camp
Nº de matrícula
Estat
Data
AZUÉBAR
GÓMEZ GÓMEZ, Víctor
17/01/1918
Compiègne (18/06/1944)

20/06/1944
Dachau
73520
Alliberat
30/04/1945
MONTÁN
PEIRÓ ESTEBAN,
Manuel
07/12/1900
Bordeus (09/08/1944)

28/08/1944
Dachau
94076
Mort a Dachau
15/01/1945


Víctor Gómez Gómez, veí d’Azuébar, arriba a Dachau des del campament Royallieu (frontstalag 122) a Compiègne, un camp de trànsit per a l’internament de presoners polítics: comunistes, sindicalistes i membres de la Resistència. Manuel Peiró Esteban, de Montán, fou un dels 800 deportats que viatjaven en un dels últims trens fantasma cap als camps de concentració nazis, concretament en el que va eixir de Le Vernet el 3 de juliol de 1944, arreplegant-lo com a presoner a Bordeus el 9 d’agost i arribant a Dachau el 28 d’agost. Potser l’epidèmia de tifus que es va declarar al camp pel gener de 1945 fóra la causa de la seua mort.


Registre d'entrada al camp de Dachau de Manuel Peiró Esteban. 28 d'agost de 1944

Les desgràcies, però, no acabaren amb l’alliberament dels camps: els espanyols eren apàtrides i no tenien un país on tornar ni uns honors per rebre com la resta d’expresoners. Només França els va acollir. Tots els països que van perdre allà compatriotes van repatriar els supervivents, els van indemnitzar econòmicament, els van tractar com herois i van sufragar les despeses dels seus respectius monuments. En el cas de l’escultura que recorda els espanyols a Mauthausen, es va haver de pagar amb els diners que van aportar els familiars de les víctimes.

Hui, 70 anys després, encara que la Llei de Memòria Històrica reconeix els exiliats i deportats, els supervivents i les famílies de les víctimes encara esperen el reconeixement institucional de la seua lluita per la llibertat i la democràcia a Europa.  


Manuel Alfonso Ortells, d'Onda, de malnom «el Pajarito» per signar els seus dibuixos
a Mauthausen amb un pardalet, símbol de les seues ànsies de llibertat, a sa casa de Bordeus.
Imatges procedents del web DEPORTADOS.  





Apèndix: els stalags dels espadànics


Stalag XI-B a Fallingbostel (districte militar XI Hannover), Oerbke, Baixa Saxònia.
Punt de partida de l'expedició del 27 de gener de 1941

Stalag X-B de Sandbostel, prop de Bremen (districte militar X Hamburg)

Stalag XII-D a Trier/Trèves (districte militar XII Wiesbaden), a la frontera entre Luxemburg i Alemanya

Dibuix del campament Royallieu, al frontstalag 122 a Compiègne,
un camp de trànsit per a l'internament de presoners polítics

















12 comentaris:

  1. Un trabajo tan exhaustivo como necesario. Gracias Lara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari, Rubén. Nosaltres estem desvanides amb este apunt tan ben treballat. :-)

      Elimina
  2. Felicitarte por la elección de la temática, y métodos. yo lo reelaboro tras leerlo en un «no método» para llevarlo a la actualidad mezclado el articulo ya reelaborado, transformado con psicología, sucesos, medios de comunicación ante la ola de filonazismo de nuestras tierras.https://angelillo201.wordpress.com/2015/02/17/la-ola-calorra-metodo-de-introspeccion-del-holocausto/

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies. És el nostre deure donar a conèixer les històries dels deportats com a homenatge a la seua lluita per la democràcia i la llibertat

    ResponElimina
  4. Molt interessant el post, felicitats!. Des de fa un temps que m'interessa la història de Manuel Alfomso Ortells, fins i tot vaig llegir el seu llibre 'De Barcelona A Mauthausen', supose perque, segons vaig trobar a una web del ministeri d'educació, és d'Onda, com jo. Però el cert és que després de llegir el llibre no ho tinc tan clar, pareix que la família de sa mare sí que ho era i que ell va estudiar uns pocs anys ací. Però ell va nàixer a Barcelona.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies!! Jo estic buscant informació del meu tio-avi!! Que va estar a Compiègne i després a Dachau fins el 1945!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De quin poble era? Pots mirar ací per començar:
      http://pares.mcu.es/Deportados/servlets/ServletController?ini=0&accion=0&opcion=20
      http://deportados.es/

      Elimina
  6. Molt bon treball espadànic, el faré servir a classe d'història amb els meus alumnes. Quan important són documents així per mantenir la memòria històrica. Mil gràcies!
    Comentar-te que el germà del meu avi, Antoni Sayós Baulenas va estar al Stalag V-D, malauradament va morir a Gusen el 24 de desembre del 1941, segons consta al registre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. Passem el teu missatge a l'autora.

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari. Entre tots i totes hem de treballar per fer un territori millor.